| última foto |
|
contacta'ns a
sclakasi @ gmail . com
|
|
|
 |
Una mica d'història
L’any 2003, des del PMC (Patronat Municipal de Cultura de Cardedeu) es va organitzar un taller de teatre sota el
nom de “Viure, veure, valorar”. D’aquest taller en va sortir gent amb ganes de preparar algun text per presentar-lo davant del públic.
Va començar aleshores un procés de recerca de textos per començar a treballar, procés que va culminar amb l’estrena a Europa de “Quan
digui un” de Gary Blackwood. L’autor, malgrat no poder assistir –per raons òbvies de distància- a l’estrena, si que va poder veure
el DVD que vam enregistrar i ens va fer saber les seves impressions:
Em va arribar ahir el DVD i l’he acabat de veure. He hagut d’escriure’t de seguida per dir-vos com de satisfet estic amb aquesta
producció. Tots heu fet un treball de primera, i us haig de dir que no tiro floretes fàcilment. Hauré de mirar-me el DVD una altra
vegada per apreciar realment tots els detalls de la direcció, però m’han agradat molt les coses que he pogut agafar aquesta primera
vegada, especialment l’enginyosa manera en que heu obert l’obra, fent aixecar del divan a en Francesc en el seu paper de Booth passejant-se
mentalment, perquè físicament estava en el divan. El punt del clímax de l’obra, quan Dian i Booth quasi bé s’encaren l’una amb l’altre,
és fascinant. No tinc manera de saber quin tipus de traducció has fet. Malgrat, però a jutjar per la manera que has treballat la producció no
tinc cap dubte que és excelent.Malgrat que no he pogut entendre la majoria dels diàlegs, això no ha sigut obstacle per apreciar el fantàstic
treball que fan els actors. L’estil és diferent del que van fer els actors americans, més intens i emocional i per tant més dramàtic.
La Clara és deliciosa, divertida, viva i atractiva- La transformació d’en Francesc de Stuart a Booth i a l’inversa és realment sorprenent.
El seu Booth és exuberant i dramàtic, i aconsegueix mostrar a Stuart poruc i vacil.lant sense convertir-lo en un ximplet.. I el sensible
treball de la Sílvia és el que fa que tot funcioni com un engranatge. Si mai necessito un terapeuta, aquesta és la mena de terapeuta que
vull. A les escenes del final, et trenca el cor.
Després de diverses representacions a Cardedeu i a Breda, ara presentem el nostre segon espectacle. SCLA’KA SI està format per gent
de Badalona, Cardedeu, Breda i de Llinars, alguns amb més experiència teatral que d’altres, amb cap altre objectiu que passar-s’ho bé
intentant fer teatre amb serietat i el màxim de rigurositat que el nostre amateurisme ens permet.
|
|
|
